upupaepops: d’octubre 2010

Pla de càmera

Pla panoràmic o gran pla general:

Mostra un escenari o una gran multitud de persones. S’usa per presentar paisatges i dona un valor descriptiu. Es pot utilitzar per demostrar la soledat o la sensació d’insignificança que es sent al estar enmig d’un lloc enorme. Intenta donar més importància a l’espai que als personatges.

Pla general:

Es mostra el cos sencer del personatge (però sense destacar massa els trets personals) i fins i tot els detalls del voltant. Es veu l’escenari i també integra els personatges en la seva situació. És útil per començar una escena o per situar l’acció i també és útil en els casos en que un personatge no ha de parlar. En anglès es denomina “long shot”.

Pla general curt:

Es per marcar el context. Es veuen personatges o les seves accions afegint-hi certa importància. S’usa molt per interiors.

Pla conjunt:

Apareix un personatge amb un altre o més. En cas contrari seria un pla general sencer. En anglès es denomina “medium long shot”.

Pla figura

Conté límits superiors i inferiors que coincideixen amb el cap i els peus del personatge

Pla americà o ¾, pla mig llarg o la vaquer.

Talla la figura del personatge pel genoll per mostrar les accions de les mans. S’usava molt en les pel·lícules de l’oest per mostrar els duels... L’interés es troba més en l’acció que duu a terme el personatge que en ell mateix.

Pla mig

Es la distància perfecta per mostrar la realitat entre dos personatges. Es sol fer de cintura cap a dalt. També és molt útil per remarcar la bellesa del com humà.

Pla mig curt

Sol captar al personatge a partir del pit fins al cap. S’usa per aïllar una mica un personatge i donar-li una importància en especial. S’anomena també pla de pit ja que s’agafa el personatge a partir d’aquest punt.

Primaríssim primer pla

Agafa la cara del personatge, des de la barbeta fins a la part superior del cap. La imatge agafa un gran sentit i pot mostrar moltes emocions ja que les expressions facials poden transmetre molt bé els sentiments.

Pla Filipí

Consisteix en combinar un picat de la càmera en posició invertida i un holandès de 45º. Es a crear el 1992 per Doc Shong amb els documentals filipí.

Pla detall

Destaca a algun objecte o element en concret. Si no s’enfoqués expressament podria passar per alt i com que es vol remarcar la importància d’allò, es mostra al detall.

Pla seqüència

Es filma una sèrie d’ accions contínues, sense tallar entre els diferents plans. S’ha de tenir una perfecta planificació.

Pla de dos

En anglès “two shot”, es usa per emmarcar a dos personatges en una mateixa imatge. No és necessari que estiguin l’un al costat de l’altre. Pot estar un al front i l’altre al fons...

Pla subjectiu o PDV

Ens mostra directament el punt de vista d’un personatge, veiem el punt de vista personal del personatge. Ens permet posar-nos a la pell d’aquest personatge. Es pot mostrar de diverses maneres que estes veient amb els ulls del personatge, per exemple inestabilitat de la càmera, en pel·lícules de guerra de vegades es veu que es mira a través d’uns llarga vistes.

Moviments de càmera

· Moviments físics

Panoràmica

Consisteix en un moviment de la càmera sobre l’eix vertical o horitzontal. Normalment aquesta està situada sobre un trípode.

Panoràmica horitzontal: Moviment de dreta a esquerra o a l’inrevés. S’utilitza molt, inclús podríem dir que és de les mes usades.

Panoràmica horitzontal de seguiment: És el moviment de càmera més comú. Es segueix al objecte, persona... que està en moviment sobre el eix de les X.

Panoràmica de reconeixement: És un moviment lent en el qual es recorre una escena per permetre que l’espectador es fixi en tots els detalls, també com el seu nom indica recorre el eix de les X.

Panoràmica horitzontal interrupte: Es duu a terme un moviment llarg i suau que es para de sobte per crear un contrast visual. Pot donar un punt de dramatisme i crear expectació.

Panoràmica horitzontal en borrós: Es fa una panoràmica tan ràpidament que es veu borrós, no es té temps de veure les imatges en claredat. Serveix per moltes coses, com ara canviar de imatge, crear expectació...

Panoràmica vertical: Moviment de dalt a baix o al inrevés (al eix de les Y).

Panoràmica de balanceig: Moviment de balanceig.

Travelling

Consisteix en un desplaçament de la càmera que varia la posició del seu eix. Té un valor important d’expressió, de relleu i de perspectiva narrativa.

Avenç: La càmera s’acosta.

Retro o retrocés: La càmera s’allunya. Normalment s’utilitza per alliberar tensió, ja que un pla que s’acosta sol crear més tensió i expectació.

Ascendent/descendent: La càmera acompanya a un personatge que mostra quelcom en moviment que es mou de dalt a baix.

Lateral: Va en paral·lel d’un personatge que es desplaça en l’eix de les X.

Circular o en arc: La càmera es desplaça en cercle al voltant d’un objecte, en velocitat més o menys ràpida.

Rotació

Consisteix en rotar la càmera sobre l’eix de les Z, cap a la dreta o a l’esquerra, es mesura en graus.

· Moviments òptics

Zoom: Es realitza en les càmeres amb objectius zoom. Permet fer que els objectes, persones, personatges... s’acostin. Es va posar de moda els anys 60 i 70 per Valerio Lazarov, encara que actualment s’intenta no abusar massa del zoom ja que pot provocar un efecte indesitjat.

1. Moviment de la llum basat en la distància: La llum clàssica ensenya i esborrona els objectes. S’usa amb la base del eix Z encara que també pot afectar als eixos X i Y.

2. Moviment arbitrari de la llum o mostrar el punt de llum: Es fa amb lents o filtres especials. Aquest moviment fa moure òpticament els eixos X i Y.

3. Moviment de profunditat de camp: A partir de tancar i obrir el diafragma de una lent es genera profunditat del camp.

4. Moviment de manipulació perspectiva: A partir de les lents com el tilt o el shift es pot deformar, allargar o expandir la llum a darrera de les línies de la perspectiva de la imatge. Deformant-los a teu gust els objectes (fer-los més amples, més grans, més prims, centrar-los...)

· Moviments digitals

Escala o zoom digital: Les càmeres digitals ho permeten fer, ampliant la imatge per aconseguir cobrir tot el pla amb una porció més petita de raig de llum projectat per la lent. Molts cops produeix pixelització i per tant es veu malament. En algunes càmeres molt bones en canvi no ho fa.

Desplaçament o estabilització del sensor d’imatge: El sensor de la càmera es mou sense canviar de posició, es fa com un travelling, però el sensor de la imatge es mou dins el raig de llum de la lent sense canviar la perspectiva de la mirada.

· Dolly

Dolly in: Quan ens movem cap endavant amb la càmera.

Dolly out: Ens movem enrera amb la càmera.

· Tilt

Tilt up: Es fa un moviment ascendent amb la càmera.

Tilt down: Es realitza un moviment descendent amb la càmera.

Angles de la càmera

Normal: La càmera es troba en paral·lel al terra.

Picat: La càmera està sobre del objecte que es mostra i per tant aquest es veu des de dalt.

Contrapicat: La càmera es troba sota l’objecte, persona... i per tant es veu des de baix.

Nadir, supina o contrapicat perfecte: La càmera està completament sota el personatge, objecte... formant un angle totalment perpendicular al terra.

Cenital o picat perfecte: La càmera es troba completament sobre el personatge també en angle perpendicular

Holandes: Dona una sensació de malestar psicològic ja que es veu inclinat (s’utilitza més en fotografia encara que també és utilitzat en cinematografia).

Més informació:

http://www.worldlingo.com/ma/enwiki/es/Camera_angle

http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia

http://www.cinissimo.com/category/cinipedia/

http://www.youtube.com/